HOUSTON, TENIM UN PROBLEMA.

Houston, tenim un problema.

Tinc un amic que té un amic que té un cosí que té un germà que té un problema. Els metges i els psicòlegs diuen que es greu, que serà difícil trobar-li una solució. El germà del cosí de l’amic del meu amic està preocupat, diu que té una sensació d’opressió en el pit que no el deixa viure bé i no el deixa viure tranquil.

Jo conec personalment a aquest germà del cosí de l’amic del meu amic i ja l’hi he dit que no es preocupi, que no li passarà res però ell segueix enfoscat amb la seva teoria. La seva teoria es que si els metges i psicòlegs diuen que es greu però no volen dir-li el que es, segons ell, vol dir que li queda poc temps de vida. Jo ja l’hi he dit, mil cops, que es un exagerat.

Avui en dia només fem que preocupar-nos per tot, a la mínima ja dramatitzem i segurament la culpa d’això la tindrà la gent que surt per la televisió explicant les notícies, d’altre manera dit com a les desgràcies que passen en aquest món. Morts de fam, morts de guerra, morts per maltracta, morts per accidents, morts per violació, morts per masclisme... Tots son morts. Només morts.

I pensant-ho bé, a lo millor això s’hauria de canviar, no només parlar de morts i de tristors si no parlar de les coses bones que tenim, especialment a Catalunya. El pa amb tomàquet, les sardanes, els castellers... Però això no els serveix, sempre retransmetent mals moments, sempre vivint en un món obscur i patètic que no pot, o els politics corruptes no deixen, sortir de la crisis.

El germà del cosí de l’amic del meu amic, avui tenia visita al metge i al sortir m’ha trucat dient-me que li havien comentat que el seu problema era comú en la gent jove, era habitual de veure. Li he preguntat si la seva parella ho sabia i m’ha respòs que no, que si no seria un altre problema, que no la vol preocupar. En aquell precís moment, he mirat enrere en la meva vida i m’he adonat.

M’he adonat que a les diferents edats de la vida cadascú té un problema diferent i que tots tenen solució excepte la mort. Per exemple, de petits es que hi hagin monstres sota el llit i de vells, la mort. El germà del cosí de l’amic del meu amic, té tan sols 20 anys i es jove. Diu que encara ha de fer moltes coses, que té una vida sencera per a viure i és cert, té raó.

Van passant les setmanes i el germà del cosí de l’amic del meu amic, ha hagut de tornar al metge i als psicòlegs. Finalment, han arribat a la conclusió de que, com el país va tant malament i tot, com he dit abans, son morts, i que la majoria de joves, s’avorreixen, els metges i psicòlegs diuen que el germà del cosí de l’amic del meu amic, es mor d’avorriment.

Firmat: 

-GrandHach-